Caos a la "capital". Tothom va de cul. Recepcions reials incloses, visites a museus, dinars de gala i xerradeta al congrès. Qui és l'afortunat? Nicolas Sarkozy. El mateix que provocà la revolta als barris pobres de París tractant de "xusma" (literalment) als joves dels extraradis de la ciutat de la llum. Res sorprenent. Estem parlant d'un home de dretes. Allò que em sorprèn més és l'interès que li ha sortit al mentider de Zapatero en fer-se amiguet del Sarko. No oblidem que l'Estat va entrar per la porta del darrere a la cimera del g-20 per a refundar el capitalisme. Doncs bé, Sarko no en té prou amb ser amiguets sino que ara vol unir França i Espanya (òbviament, per territori Català) amb els trens d'alta velocitat. Què comporta això? Ben fàcil, línies de Molt Alta Tensió, destrucció de territori i una alta velocitat per als executius que no volen perdre temps anant a fer negocis a París. Jo, sincerament no entenc la falera dels polítics pels trens d'alta velocitat. Aquí amb l'AVE dels collons van fer sortir a la llum les mancances de les Rodalies de Barcelona i els beatos (i no) de la ciutat en peu de guerra perquè no volen que passi pel costat de la Sagrada Família ja que la pot fer ensorrar... Això d'Europa unida ja fa temps que fa olor i la dreta casposa més els liberals del PSOE encara més...
De tota manera, allò que més m'ha cridat l'atenció és que des de les Espanyes mediàtiques no s'han quedat amb la visita del màxim mandatari francès sino amb la seva dona, la cantant Carla Bruni i s'han dedicat a criticar-la o llançar-li lloances depenent del crític de torn. Veient aquestes coses, em pregunto què deuen pensar els pobres estudiants de periodisme que estan a la universitat pensant com desprestigien dia sí dia també la seua professió...
Parlant de periodistes desprestigiadors, no em quedaré tranquil si no parlo una mica de l'exitós programa de TV3 "El club". Fa uns quants dies vaig veure un graciós debat en què un membre d'ERC comentava l'esmena que havien presentat al congrès estatal demanant que es fessin públics els comptes de la corona espanyola i allò que em va cridar més l'atenció és la presència d'un tertulià que comparava al "democràticament" elegit Carod Rovira amb el monarca espanyol. Tothom sap que Carod no és sant de la meva devoció, però comparar-lo amb el borbó imposat per Franco, em va fer sentir bastant violent. No recordo el nom del graciós tertulià però va deixar anar magnífiques frases com què "la sang blava s'ha de barrejar amb sang blava" o que "no li feia cap gràcia que el príncep (espanyol) estigués casat amb una periodista". Ara, la millor va ser quan va afirmar què ell creu que la Monarquia "té una mística i els què som monàrquics volem que es conservi aquesta bonica tradició i que ens representin arreu del món" llavors no vaig poder-ho aguantar més i vaig haver de canviar de canal...
Fa tamps em va comentar un company que a les classes de periodisme es referien a "El Club" com a la manera com NO s'ha de fer un programa... vaig entenent el perquè.
Fa temps, vaig veure un llibre que parlava de l'espanyolització de TV3, vaig pensar, com són d'exagerats alguns catalans, des de què hi ha el tripartit me n'estic adonant que cada vegada això va en augment, sobretot als telenotícies on el terme "Espanya" o "Catalunya és la comunitat autònoma" es repeteixen cada vegada més...
Per cert, ja per acabar, el convidat d'avui al club era:
Manolo Escobar.
Salut
