Feia temps que em voltava pel cap això de fer-me realment un bloc. De fet, un parell de vegades he intentat fer-me'n un a Vilaweb, una web que m'agrada bastant, que parla obertament de països catalans i ens dona una informació prou independent, però la idea de pagar per escriure no acaba de ser del meu gust. Per aquest motiu m'he acabat decidint pel blogspot, perquè ja que suposo que no em llegirà molta gent, doncs no paga la pena pagar per escriure.

Dit això, només em queda posar-me a escriure. Donant-hi voltes, he acabat pensant que escriuré de tot allò que em vinga de gust, començant per política, que és a què li dedicaré més lletres, fins a la música passant pel barça o per llocs interessants per anar de viatge.

Per començar, el meu primer article parlarà sobre Palestina. Fa dies i dies que vaig intentant atenuar la ràbia i l'odi envers aquests assassins sense escrúpols i ara, des de la tranquil·litat de la nit em disposo a fer-ho.

Realment és un conflicte que supera la realitat. Em sembla surrealista que un poble perseguit i aniquilat com el jueu siga capaç de fer el que estan duent a terme amb el poble palestí. Posaré un exemple que a mi em va deixar perplex, estant una llarga estona pensant sobre com eren capaços de fer això.

Es veu que un mestre d'escola estava amb els nens a la classe mentre els avions d'última generació israelians estaven bombardejant una ESCOLA. I resulta que mentres la bombardejaven, una mare estava corrent amb els seus dos fills, un a cada mà, per a refugiar-se, amb la mala sort de què una bomba va caure al costat d'on estaven i la metralla va matar als dos fills i va tallar la mà a la mare. Així de simple.
Durant els bombardejos han mort MILERS de palestins, de fet, vaig sentir una estadística que deia que per cada jueu mort, hi havia gairebé un miler de morts palestins.

A més a més, s'han saltat lleis dels drets humans utilitzant el fosfor blanc, una arma que és perillosíssima ja que produeix cremades d'un grau altíssim i la mateixa ONU les va prohibir.
Amb tot això, els mitjans de comunicació catalans i els de l'estat espanyol ens segueixen venent que és un conflicte entre dos bàndols, quan realment és una ocupació.

El que fa Israel amb Palestina supera la ficció. Són capaços d'atemptar directament a la població, ja siga a blocs residencials com a escoles i hospitals, a més, bloquegen la frontera de Gaza per impedir que els refugiats puguin marxar o bé l'entrada d'aliments i medicines per als hospitals.

Mentrestant, la opinió internacional no es mulla. A Barcelona surt el Saura i a Madrid la cúpula del PSOE que ha de compaginar reunions amb el Vaticà amb manifestacions en favor de Palestina. Paper mullat.
Després els embaixadors d'Israel fan rodes de premsa estirant les orelles als partits polítics, òbviament, amb tots els mitjans de comunicació presents, i la normalitat torna a regnar. Ells seguirant matant.

Cas apart mereixen actituds com les d'Esperanza Aguirre o Aznar. Donant suport públicament a la causa israeliana. Res de nou. No condemnen el franquisme, condemnaran una ofensiva assassina en contra del món islàmic? No oblidem el "triangle de les Açores" (Bush, Blair i Aznar)

En fi, seguiré parlant-ne. El conflicte si tot segueix igual, que en té tota la pinta, el veuran els nostres fills. Això si, milers i milers de palestins deixaran la vida en els durs anys que els esperen...