Censura

Les imatges del passat 13 de Maig a València van ser dures, molt dures per a l'opinió pública. Ser capaços de vore una manifestació tan clara de rebuig cap al monarca imposat per la santa constitució espanyola és un cop molt dur per a segons qui. I és que no ho volen vore, no volen adonar-se'n d'allò que és clar, que els catalans no tenim rei.

Gairebé la totalitat de la grada culé va mostrar amb energia i fermesa un rebuig que va molt més enllà del simple rebuig a l'inoperant monarca sino com a mostra de què som un poble que té una necessitat clara i sabuda de parlar, de tenir veu, de tenir dret a decidir.
Això, però, no interessa. A l'estat no li interessa ni el dret a decidir com a poble ni que els mateixos espanyols vegin què n'opinem del seu rei. Va ser un fet molt descarat, moltíssim.
Se sabia de sobres que en un partit on hi jugaven un equip català i un basc, hi hauria un marcat rerefons polític (de la mateixa manera que fan ells amb la "roja"). I així va ser.

Per això, des de RTVE no podien permetre ni suportar que al rei, al seu rei, aquell rei que va ser imposat pel franquisme rebés una mostra tan clara de rebuig. Van connectar en directe a Bilbo quan va començar a sonar l'himne sense lletra i a la mitja part van emetre l'himne amb una clara mostra de manipulació ja què es sentia amb tota claredat, sense xiulades. Una mostra més de com els mitjans de comunicació manipulen les notícies a la seua manera.
Això si, ara han fet fora al cap de torn. A l'ignorant i manipulador que va pensar que la gent no se n'adonaria. Però van cometre una errada. No van pensar que TV3 emetia el partit i que les ràdios també. Allí es va sentir molt clar. I me n'alegro moltíssim, em vaig sentir orgullós de ser del barça. Que al cap i a la fi no és res més que un equip de futbol. Malgrat tot, podem parlar que ser-ho és ben bé un sentiment que molts portem dins, que notem nostre, però que som capaços de diferenciar d'allò que és realment important.

I allò que és realment important és la societat que ens ha tocat viure. Temps de suposada democràcia i llibertat que res tenen a veure amb el què ens volen vendre. Una època de crisi econòmica global però emmarcada més fortament al nostre país, amb gairebé un milió d'aturatats. Amb constants retallades socials. Amb finançaments que no arriben. Amb estatuts impugnats. Amb trens de merda i aeroports depenents. Amb dèficit hídric important. Amb polítics venuts a Madrid. Amb mitjans de comunicació podrits.

L'únic que espero és que la població se n'adone i reforce la seua convicció a l'hora d'entendre que en aquest sistema tan ben montat, l'opinió dels periodistes i intel·lectuals està finançada pels grans grups mediàtics, que a l'hora, tenen una clara tendència política: Cap al centre-esquerra o cap a la dreta més casposa.

Salut