Crònica de la diada nacional

Per primera vegada a la vida vaig passar la diada nacional a la capital. Sempre m'havia cridat l'atenció poder-hi anar i per uns motius o altres mai hi havia pogut anar. Enguany per culpa dels exàmens de setembre (gràcies a Bolonya l'any que ve no existirà i ens tocarà fer els exàmens al juliol, just una setmana després d'haver fet els de juny, per a que després algú diga que Bolonya és dolenta...) hi he pogut assistir.

No en tenia ni idea d'on s'havia d'anar a la diada i de fet, ignorantíssim de mi, vaig anar a "les Rambles", vaig pensar que era lògic instal·lar parades i murals a les carpes perquè així els "guiris" se'n podrien adonar de què això no és Espanya i que ens sentim orgullosos de no formar-ne part. Em vaig equivocar, i de manera exagerada a més a més, ja que a les rambles ni rastre de què era la diada i per més inri, vaig vore com una "guiri" rossa tenyida, amb unes ulleres de sol negres que li tapaven els ulls però que no amagaven la cara d'ignorant i alienada que tenia, comprava una banderola de plàstic d'Espanya a un d'aquests quioscs-souvenir shop- tenda d'esports de les rambles. El matí pintava molt malament i Lara va haver-me d'aguantar més d'un "me cago en los putos guiris de merda" o "els catalans som tontos, quina imatge donem de la diada si ningú se n'entera de res?".

Per sort vaig vore un cartell unitari de tota l'esquerra indepe i vaig vore com a Plaça Urquinaona hi havia moviment i allí vam anar, i al fons de tot vam vore estelades i vam seguir caminant fins arribar a l'estant d'esquerra. Res de nou, una gran paella amb el plafó d'esquerra al fons i música a tot drap. Bé, és el que toca, són un partit del govern i els diners de la Generalitat s'han d'utilitzar per alguna cosa. Per cert! dels "ecosocialistes supermegarevolucionaris que ens posem pins amb la bandera palestina al nostre vestit/tratge de disseny" ni rastre, no vaig vore ni un simple estant amb banderoles, a banda d'ecologistes no eren catalanistes també?

Continuem caminant i comencem a vore el monument a Rafel de Casanova, amb ofrenes florals de tots els partits del govern (P$OE inclòs) i amb un escut de l'Espanyol que feia mal als ulls, la veritat, òbviament també hi era el del barça i de nombrosos col·lectius dels quals no en coneixo la ideologia. Em va cridar l'atenció una estelada amb colors blaugranes que van ofrenar els de Sang Culé, Cor Català.

A continuació, al vore que ja s'havia acabat l'acte, fugint també d'un reguitzell de Mossos d'Esquadra vestits per a l'ocasió vam anar al Fossar de les Moreres, sempre n'havia sentit a parlar, sobretot als companys del Sageta de Foc de Tarragona, però la sorpresa va ser majúscula, enorme. Mai a la meua vida m'hagués imaginat sentir-me tant, però tant, orgullós de la meua gent. Una plaça a rebentar de gent tota engalanada, plena de pancartes dels diferents col·lectius de l'esquerra indepe (Maulets, CAJEI, CUP, Endavant!, SEPC, Alerta Solidària) amb innumerables pintades, i amb moltíssimes paradetes, des d'Internacionalistes (Galiza, Euskal Herria, Occitània,...) fins a Acció Cultural demanant signatures per a la TV3 al País Valencià.

Era una plaça que donava gust de vore, Hernani semblava un dels barris pijos de dalt de la Diagonal comparat amb allò, música de fons, doçainers, bastoners, gent gran, gent jove, mares i pares amb els seus fills i filles menudes amb estelades al coll. Això és un dels fets que més em van cridar l'atenció i més em van agradar, vaig vore un home d'uns seixanta o setanta anys amb una camiseta amb un segador català i a sota la frase "1714, me'n recordo", gent de totes, absolutament totes les edats, amb cares de felicitat, d'orgull de conmemorar la nostra gent, que tan valerossament van lluitar heroicament i van resistir durs mesos d'assetjament borbònic. Tmabé remarcable la presència de Juanra, el cantant de KOP, que estava per allí parlant amb amics i coneguts. És digne d'admirar com una persona que ha estat tancada cinc anys a la presó, continua amb ganes de lluita per la llibertat del nostre país.

A banda de la gent, remarcar el contingut polític de l'acte, amb parlaments de tots els grups de l'EI i un d'internacional. Un membre d'avançada edat de la comissió internacional de Batasuna va venir a la diada, com ja és habitual, va fer un repàs de l'estat d'excepció que es viu al seu país, amb les brutalitats policials, amb les càrregues desmesurades i amb la repressió, la brutal repressió que estan duent a terme l'estat Espanyol i Francès. La veritat és que la gent se l'escoltava amb moltes ganes, sempre aprens d'aquesta gent i va animar força als assistents, amb nombrosos aplaudiments i crits de solidaritat amb la seva causa.

El matí continuava amb uns quants parlaments més de diferents col·lectius del país i un dinar popular a la plaça. Ja a la tarde, començà la manifestació (a les 17) a Plaça Urquinaona i feia una volta per la ciutat fins retornar al Fossar de les Moreres on conclouria l'acte amb un parlament d'un membre de les CUP a Barcelona, donant la oficialitat de presentació d'aquesta plataforma de la Esquerra Indepe, la crema d'una foto del borbó Juan Carlos, i una bandera d'Espanya i de França. En fi, un dia rodó i que va servir per a apujar-nos la moral a més d'un, quan després de tanta COPE, Antena 3, El Mundo i Seleccions espanyoles van tocant els collons dia a dia.

PD: M'agradaria denunciar un ENALTECIMIENTO DE TERRORISMO. El PSOE, ERC, CiU, i ICV vàren ofrenar flors a un lluitador que va lluitar contra Espanya i el seu imperi amb les armes. Ja vorem si el Juez Garzón o la Fiscalía General del Estado obren una investigació i porten a l'Audiència Nacional a Puigcercós, Saura, Montilla o a Mas.

Visca la Terra!