Aquí penjo un exercici dels crèdit de lliure elecció "Globalització i multinacionalització". Considero que és força interessant ja que em permet documentar-me sobre economia i sobre moviments de les multinacionals. A més a més, el professor és un catedràtic d'aquests reconeguts i que escriu a "Expansión del Inversor" i "La vanguardia" i el fet de dir-li el que penso del sistema, malgrat que ben just si s'ho llegirà, és un gust que em dono, que en aquests temps, ja és prou.
PRIMER BLOC
3. Quins podrien ser els principals beneficiaris i els principals perjudicats del
procés de globalització? Com afecta la crisi a les vostres respostes?
Al meu parer, els principals beneficiaris de la globalització són els anomenats “països rics”. Com ja se sap, són aquests qui controlen un percentatge més elevat de capital, per tant, en aquest món i amb aquest model econòmic, controlar capital és sinònim de poder. Podem afirmar que la globalització és un fenomen que no s'ha desenvolupat perquè si sinó que ha estat guiat per alts càrrecs mundials.
La pregunta és “per què s'ha volgut crear un procès tan complex?” Considero, sent un ignorant en la matèria, que per aconseguir uns beneficis econòmics majors.
En aquest món, és complicat anar augmentant de patrimoni i de béns de manera continuada, per tant, s'han de buscar noves fórmules i estratègies per tal d'aconseguir-ho. Una de les grans maneres de fer-ho és mitjançant, precisament, la globalització.
Posant com a exemple l'Estat Espanyol, es pot veure de manera molt clara com, durant l'època de l'anomenada transició on les condicions laborals eren dolentes, els sous baixos, els horaris de treballadors precaris, amb un desenvolupament de l'empresa nul i amb un retràs tecnològic important es permet entrar a la Unió Europea amb la finalitat d'aconseguir una evolució de l'estat. Això va ser possible gràcies a sucoses inversions amb fons europeu però, també i de manera notòria, gràcies a què les empreses dels països més desenvolupats del continent comencessin a obrir seus. Per què?
Doncs per la mateixa raó que ara marxen, perquè econòmicament és més rentable instal·lar fàbriques a països poc desenvolupats que a països rics. Aquest fet el podem considerar globalització, encara que a una menor escala.
Així doncs, estem parlant de què la globalització és un procés que potencia les diferències de capital entre els països més desenvolupats. Al mateix temps, se'm podrà dir que a l'Estat Espanyol s'ha observat una millora molt substancial respecte als anys 80. Sí, completament d'acord, però a canvi de què? A canvi de què altres països siguin encara més pobres.
Aquí és on entra el raonament dels països pobres. El sistema capitalista actual aconsegueix un suport gràcies a un continent completament enrederit i explotat com és l'Àfrica, mig continent desposseït dels seus recursos naturals des de fa més de cinc-cents anys (Amèrica Llatina) i un continent asiàtic on gairebé la totalitat de la població és pobra.
Avui en dia un 80 % de persones és pobra, 985 milions de persones disposen de menys d'un dòlar al dia, un 70% del total són dones. A més a més, 2600 milions amb menys de dos (gairebé la meitat de la població del món en desenvolupament).
Una altra dada demolidora és que al 1962, als 46 països més pobres del món (al voltant de 500 milions d'habitants) els corresponia un 1,4% del comerç mundial. Al 1995, aquesta proporció va caure fins al 0.4 %. Fent vore així, que la globalització no està generant un repartiment de riqueses sinó més aviat el contrari.
A banda de la pobresa humana, també hi ha un fet que és inexpugnable:la destrucció de l'entorn. Aquest complex fenomen, comporta un augment de l'activitat industrial notori, comportant així un augment de la demanda de matèria primera provinent dels recursos naturals.
El canvi climàtic és un fet més que estudiat i provat i és la prova més clara de què ho estem fent malament. Al Brzail, a la selva de l'Amazones s'hi arrenquen cada minut 2000 arbres! Per no parlar de la destrucció de territori en busca de mines o petroli per satisfer les nostres necessitats empresarials.
Al Congo, un 30 % dels nois han abandonat l'escola per anar a la mina a treballar per a l'extracció del COLTAN un mineral molt útil a l'hora de la fabricació de MP3, GPS, etc...
Amb aquestes dades a la mà, m'haurien de donar arguments molt poderosos per a fer canviar la meua opinió al respecte.
BLOC 2
2. Alguns parlen de que la crisi iniciada el 2007 podria revertir alguns dels trets
de la globalització i fins i tot es fa servir el mot desglobalització. Comenteu
els riscos al respecte, així com els precedents històrics i la seva aplicabilitat
a la situació actual.
Crec que és un procés que no es durà a terme. La globalització ja fa molts anys que s'està duent a la pràctica i per aquesta crisi no s'interromprà. Hem de tenir en compte que aquest Procés va lligat al model econòmic imperant al món i que, per tant, per poder aturar aquest fenomen hi hauria d'haver un canvi de model cosa que, de moment, no succeirà.
Per altra banda, quelcom que sí que podria passar (encara que considero que és poc probable) és que augmentessin les mesures “proteccionistes” és a dir aquelles mesures que afavoreixen la producció i distribució de producte propi perjudicant la importació de productes foranis mitjançant impostos o aranzels. Malgrat tot, tenint en compte l'increment de persones poderoses amb pensament liberal ho veig força complicat.
Si ens remuntem amb el temps podem anar a parar a la crisi de l'any 29 del segle passat. Segons molts analistes tingué origen degut a la sobreproducció de mercaderies i la forta especulació de capitals. Com es pot vore, aquestos dos problemes s'han repetit de manera exacta en aquests anys que estem vivint. Segons he pogut saber, la crisi ha estat provocada entre d'altre coses per no invertir d'una manera sensata i responsable sinó que es volia un creixement continu (sobretot en aquests últims cinc anys), cosa que ens ha portat de manera inevitable cap a l'actual situació.
Tornant a l'any 29, l'actual recessió també va sorgir a EEUU a partir d'una forta davallada borsària en el cas del segle XX (el dijous negre) i de fallides com ara les de Lehman brothers en els dies actuals.
M'ha cridat l'atenció el pla dut a terme pels Demòcrates als EEUU per sortir de la crisi. Segons he pogut consultar, el paquet de mesures dut a terme pel president Roosevelt era, entre d'altres, un ajornament dels pagaments bancaris, la reobertura dels bancs, la devaluació del dòlar i mesures de control.
A partir d'aquí, se m'obren diversos interrogants. L'ajornament dels pagaments bancaris és just el contrari que s'ha fet en temps actuals on governs com l'actual han donat tota mena de facilitats a les entitats bancàries que ens han portat a la crisi mitjançant diner públic. L'altra contrarietat és que avui en dia, el que s'està intentant és que els bancs es fusionin i no pas que en surtin de nous (com al 29).
Un tema que m'han explicat un parell d'amics que estudien el tema és la devaluació d'una moneda però no he aconseguit entendre-ho mai.
Finalment, la mesura que més m'ha cridat l'atenció és la de mesures de control. Segons el meu parer, això significa que l'Estat decideix i té un paper clau en l'economia, és a dir, la teoria liberal de “lliure mercat i competència” se'n va a norris, tot contrariant les teories actuals que demanen que l'estat no intervinga.
En fi, sóc estudiant de Biologia i no tinc formació econòmica, malgrat això, és un tema que m'interessa ja que, de la mateixa manera que la política, és mitjançant la informació la manera en què podrem ser més conscients del món on vivim i la situació en la que ens trobem però, segons la meua opinió, el liberalisme, tal i com volen alguns, és fer de trapezista amb red. M'explico.
Sota el meu punt de vista, volen tenir la capacitat de generar tant benefici com es puga i en el moment que hi haja una forta crisi o una davallada, ja acudirem als governs per què ens treguin les castanyes del foc.