Mitjans

Obro la tele i veig VEO 7 i Intereconomía. La tanco.
Obro l'ordinador i entro al GARA. Llegeixo que 4 fatxes desgraciats han atacat l'estàtua en homenatge a Josu Muguruza a Bilbo. *

De rebot, entro al blog de'n Ricardo Sáenz de Ynestrillas. Va estar implicat en la mort de Josu. Va acompanyar a l'autor del crim, Angel Duce. Militant actiu de Falange Española. Ha estat detingut en diverses ocasions per agressions violentes, inclosa una detinció per pegar-li a un jove narcotraficant que no volia vendre-li cocaïna...

Entro al seu blog i veig allí tot d'imatges de José Antonio, i homenatges amunt i avall. De "yugo y flechas", de cançons d'homenatge, i un llarg etcètera d'esperpents. I llavors -ignorant de mi- em pregunto, això no és "enaltecimiento del Terrorismo"? Quants morts ha provocat el Franquisme i quants ETA? On estan les il·legalitzacions de partits descaradament feixistes i xenòfobs?

D'aquí dono un parell de voltes per acabar anant al blog -Libertad para Josue-. Sí, Josue és el fill de puta que va matar amb una ganivetada al cor a Carlos Palomino. Josue és un militar que anava a una manifestació d'un partit nazi i de camí a la manifestació, es van trobar amb un grup d'antifeixistes. Aquests van anar a buscar-lo i Josue va matar allí mateix al jove Carlos.

Ha sigut una volta ràpida pels mitjans de comunicació. I me n'he adonat de què ells poden fer el què volen. L'extrema dreta pot publicar blogs, pot obrir cadenes de televisió, pot tenir emissores de ràdio, poden tenir partits de descarada ideologia feixista, poden cometre agressions físiques (incloent-hi morts) que sempre se'n surten...

Tothom sabem que qui mou pasta té poder, qui té poder té mitjans, qui té mitjans arriba a la gent, qui arriba a la gent legitima el seu missatge.

Així doncs, considerem normal vore Intereconomía parlant de què van tombar el comunisme gent com la Margaret Tatcher o Joan Pau II, o criminalitzant als metges avortistes o emparellant amb la persecució lingüística amb la prohibició del castellà...
També estem acostumats als reportatges de VEO7, o als articles de Pedro J, o Jiménez Losantos (per cert, emetent des d'una ràdio pirata, no té llicència oficial de la generalitat).
Tots, això sí, venent-nos la moto de què ells són lliures, com el pacte PP-PSOE a Euskadi (ara el volen fer al principat), com la AVT, o com el Foro Español de la Família... Tots son lliures.

Aquest és el mal de transició. Aquest és el mal de no haver fotut a Fraga a la presó. Aquest és el mal d'Espanya. Que la bona gent va fotre el camp exiliada o la van afusellar i els feixistes van manar durant quaranta anys i, molts d'ells, avui encara tenen poder. Que no existeix una alternativa real d'esquerra i que els qui s'autodenominen d'esquerra (PSOE) són una colla de venuts.

Tot això, em reafirma en l'opinió de què a l'estat espanyol no hi ha una vertadera democràcia. Hi ha una farsa on els que van manar durant 40 anys segueixen estant ben col·locats i qui va haver de fotre el camp, no té ni una simple llei de memòria històrica ben feta.
I jo em pregunto, i la gent no ho veu?

*Josu, era un militant de l'esquerra abertzale, que va ser elegit a Euskal Herria pel partit -avui il·legalitzat- Herri Batasuna a la cambra de diputats a Madrid. La nit abans de començar la legislatura (20 de novembre) uns falangistes van entrar al restaurant on sopàven 3 membres del partit ferint de gravetat a Iñaki Esnaola i matant a Josu.

Pluriempleada

Regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
1ª tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
Presidenta de PROMUSA (Empresa implicada en la TRAMA PRETORIA)
Presidenta de PROECSA
Gerent del Consorci de la Colònia Güell
Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona
Consellera del Túnel del Cadí, COncessionària S.A.
Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària
Delegada de l'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona
Consellera de La Caixa
Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat
Vocal del Consorci Sanitari Integral
Vocal de la Fundació Caviga
Consellera de l'Àrea de Salut de l'Àrea Metropolitana de Barcelona


Vos agradaria saber qui és aquesta dona amb tants càrrecs públics i privats?
Ana Hernández Bonancia

i...?
La curiositat recau en què és la dona del MOLT HONORABLE President de la Generalitat
Don José Montilla Aguilera

És interessant que el seu grup (PSOE) juntament amb PP i abstenció dels ecologistes i d'esquerres (ICV) van votar que no a una moció presentada per CiU per penjar la senyera a l'ajuntament excusant-se en què ja era col·locada a Sant Jordi i a la Diada Nacional.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=24420

Ho sento, però en tinc moltes ganes, ho he de dir...
PUTA ESPANYA I PUTA PSOE

Salut

Globalització

Aquí penjo un exercici dels crèdit de lliure elecció "Globalització i multinacionalització". Considero que és força interessant ja que em permet documentar-me sobre economia i sobre moviments de les multinacionals. A més a més, el professor és un catedràtic d'aquests reconeguts i que escriu a "Expansión del Inversor" i "La vanguardia" i el fet de dir-li el que penso del sistema, malgrat que ben just si s'ho llegirà, és un gust que em dono, que en aquests temps, ja és prou.

PRIMER BLOC

3. Quins podrien ser els principals beneficiaris i els principals perjudicats del

procés de globalització? Com afecta la crisi a les vostres respostes?

Al meu parer, els principals beneficiaris de la globalització són els anomenats “països rics”. Com ja se sap, són aquests qui controlen un percentatge més elevat de capital, per tant, en aquest món i amb aquest model econòmic, controlar capital és sinònim de poder. Podem afirmar que la globalització és un fenomen que no s'ha desenvolupat perquè si sinó que ha estat guiat per alts càrrecs mundials.

La pregunta és “per què s'ha volgut crear un procès tan complex?” Considero, sent un ignorant en la matèria, que per aconseguir uns beneficis econòmics majors.

En aquest món, és complicat anar augmentant de patrimoni i de béns de manera continuada, per tant, s'han de buscar noves fórmules i estratègies per tal d'aconseguir-ho. Una de les grans maneres de fer-ho és mitjançant, precisament, la globalització.

Posant com a exemple l'Estat Espanyol, es pot veure de manera molt clara com, durant l'època de l'anomenada transició on les condicions laborals eren dolentes, els sous baixos, els horaris de treballadors precaris, amb un desenvolupament de l'empresa nul i amb un retràs tecnològic important es permet entrar a la Unió Europea amb la finalitat d'aconseguir una evolució de l'estat. Això va ser possible gràcies a sucoses inversions amb fons europeu però, també i de manera notòria, gràcies a què les empreses dels països més desenvolupats del continent comencessin a obrir seus. Per què?

Doncs per la mateixa raó que ara marxen, perquè econòmicament és més rentable instal·lar fàbriques a països poc desenvolupats que a països rics. Aquest fet el podem considerar globalització, encara que a una menor escala.

Així doncs, estem parlant de què la globalització és un procés que potencia les diferències de capital entre els països més desenvolupats. Al mateix temps, se'm podrà dir que a l'Estat Espanyol s'ha observat una millora molt substancial respecte als anys 80. Sí, completament d'acord, però a canvi de què? A canvi de què altres països siguin encara més pobres.

Aquí és on entra el raonament dels països pobres. El sistema capitalista actual aconsegueix un suport gràcies a un continent completament enrederit i explotat com és l'Àfrica, mig continent desposseït dels seus recursos naturals des de fa més de cinc-cents anys (Amèrica Llatina) i un continent asiàtic on gairebé la totalitat de la població és pobra.

Avui en dia un 80 % de persones és pobra, 985 milions de persones disposen de menys d'un dòlar al dia, un 70% del total són dones. A més a més, 2600 milions amb menys de dos (gairebé la meitat de la població del món en desenvolupament).

Una altra dada demolidora és que al 1962, als 46 països més pobres del món (al voltant de 500 milions d'habitants) els corresponia un 1,4% del comerç mundial. Al 1995, aquesta proporció va caure fins al 0.4 %. Fent vore així, que la globalització no està generant un repartiment de riqueses sinó més aviat el contrari.

A banda de la pobresa humana, també hi ha un fet que és inexpugnable:la destrucció de l'entorn. Aquest complex fenomen, comporta un augment de l'activitat industrial notori, comportant així un augment de la demanda de matèria primera provinent dels recursos naturals.

El canvi climàtic és un fet més que estudiat i provat i és la prova més clara de què ho estem fent malament. Al Brzail, a la selva de l'Amazones s'hi arrenquen cada minut 2000 arbres! Per no parlar de la destrucció de territori en busca de mines o petroli per satisfer les nostres necessitats empresarials.

Al Congo, un 30 % dels nois han abandonat l'escola per anar a la mina a treballar per a l'extracció del COLTAN un mineral molt útil a l'hora de la fabricació de MP3, GPS, etc...

Amb aquestes dades a la mà, m'haurien de donar arguments molt poderosos per a fer canviar la meua opinió al respecte.

BLOC 2

2. Alguns parlen de que la crisi iniciada el 2007 podria revertir alguns dels trets

de la globalització i fins i tot es fa servir el mot desglobalització. Comenteu

els riscos al respecte, així com els precedents històrics i la seva aplicabilitat

a la situació actual.

Crec que és un procés que no es durà a terme. La globalització ja fa molts anys que s'està duent a la pràctica i per aquesta crisi no s'interromprà. Hem de tenir en compte que aquest Procés va lligat al model econòmic imperant al món i que, per tant, per poder aturar aquest fenomen hi hauria d'haver un canvi de model cosa que, de moment, no succeirà.

Per altra banda, quelcom que sí que podria passar (encara que considero que és poc probable) és que augmentessin les mesures “proteccionistes” és a dir aquelles mesures que afavoreixen la producció i distribució de producte propi perjudicant la importació de productes foranis mitjançant impostos o aranzels. Malgrat tot, tenint en compte l'increment de persones poderoses amb pensament liberal ho veig força complicat.

Si ens remuntem amb el temps podem anar a parar a la crisi de l'any 29 del segle passat. Segons molts analistes tingué origen degut a la sobreproducció de mercaderies i la forta especulació de capitals. Com es pot vore, aquestos dos problemes s'han repetit de manera exacta en aquests anys que estem vivint. Segons he pogut saber, la crisi ha estat provocada entre d'altre coses per no invertir d'una manera sensata i responsable sinó que es volia un creixement continu (sobretot en aquests últims cinc anys), cosa que ens ha portat de manera inevitable cap a l'actual situació.

Tornant a l'any 29, l'actual recessió també va sorgir a EEUU a partir d'una forta davallada borsària en el cas del segle XX (el dijous negre) i de fallides com ara les de Lehman brothers en els dies actuals.

M'ha cridat l'atenció el pla dut a terme pels Demòcrates als EEUU per sortir de la crisi. Segons he pogut consultar, el paquet de mesures dut a terme pel president Roosevelt era, entre d'altres, un ajornament dels pagaments bancaris, la reobertura dels bancs, la devaluació del dòlar i mesures de control.

A partir d'aquí, se m'obren diversos interrogants. L'ajornament dels pagaments bancaris és just el contrari que s'ha fet en temps actuals on governs com l'actual han donat tota mena de facilitats a les entitats bancàries que ens han portat a la crisi mitjançant diner públic. L'altra contrarietat és que avui en dia, el que s'està intentant és que els bancs es fusionin i no pas que en surtin de nous (com al 29).

Un tema que m'han explicat un parell d'amics que estudien el tema és la devaluació d'una moneda però no he aconseguit entendre-ho mai.

Finalment, la mesura que més m'ha cridat l'atenció és la de mesures de control. Segons el meu parer, això significa que l'Estat decideix i té un paper clau en l'economia, és a dir, la teoria liberal de “lliure mercat i competència” se'n va a norris, tot contrariant les teories actuals que demanen que l'estat no intervinga.

En fi, sóc estudiant de Biologia i no tinc formació econòmica, malgrat això, és un tema que m'interessa ja que, de la mateixa manera que la política, és mitjançant la informació la manera en què podrem ser més conscients del món on vivim i la situació en la que ens trobem però, segons la meua opinió, el liberalisme, tal i com volen alguns, és fer de trapezista amb red. M'explico.

Sota el meu punt de vista, volen tenir la capacitat de generar tant benefici com es puga i en el moment que hi haja una forta crisi o una davallada, ja acudirem als governs per què ens treguin les castanyes del foc.

Tengo una corazonada.

YO TAMBIÉN TENGO UNA CORAZONADA.

Crònica de la diada nacional

Per primera vegada a la vida vaig passar la diada nacional a la capital. Sempre m'havia cridat l'atenció poder-hi anar i per uns motius o altres mai hi havia pogut anar. Enguany per culpa dels exàmens de setembre (gràcies a Bolonya l'any que ve no existirà i ens tocarà fer els exàmens al juliol, just una setmana després d'haver fet els de juny, per a que després algú diga que Bolonya és dolenta...) hi he pogut assistir.

No en tenia ni idea d'on s'havia d'anar a la diada i de fet, ignorantíssim de mi, vaig anar a "les Rambles", vaig pensar que era lògic instal·lar parades i murals a les carpes perquè així els "guiris" se'n podrien adonar de què això no és Espanya i que ens sentim orgullosos de no formar-ne part. Em vaig equivocar, i de manera exagerada a més a més, ja que a les rambles ni rastre de què era la diada i per més inri, vaig vore com una "guiri" rossa tenyida, amb unes ulleres de sol negres que li tapaven els ulls però que no amagaven la cara d'ignorant i alienada que tenia, comprava una banderola de plàstic d'Espanya a un d'aquests quioscs-souvenir shop- tenda d'esports de les rambles. El matí pintava molt malament i Lara va haver-me d'aguantar més d'un "me cago en los putos guiris de merda" o "els catalans som tontos, quina imatge donem de la diada si ningú se n'entera de res?".

Per sort vaig vore un cartell unitari de tota l'esquerra indepe i vaig vore com a Plaça Urquinaona hi havia moviment i allí vam anar, i al fons de tot vam vore estelades i vam seguir caminant fins arribar a l'estant d'esquerra. Res de nou, una gran paella amb el plafó d'esquerra al fons i música a tot drap. Bé, és el que toca, són un partit del govern i els diners de la Generalitat s'han d'utilitzar per alguna cosa. Per cert! dels "ecosocialistes supermegarevolucionaris que ens posem pins amb la bandera palestina al nostre vestit/tratge de disseny" ni rastre, no vaig vore ni un simple estant amb banderoles, a banda d'ecologistes no eren catalanistes també?

Continuem caminant i comencem a vore el monument a Rafel de Casanova, amb ofrenes florals de tots els partits del govern (P$OE inclòs) i amb un escut de l'Espanyol que feia mal als ulls, la veritat, òbviament també hi era el del barça i de nombrosos col·lectius dels quals no en coneixo la ideologia. Em va cridar l'atenció una estelada amb colors blaugranes que van ofrenar els de Sang Culé, Cor Català.

A continuació, al vore que ja s'havia acabat l'acte, fugint també d'un reguitzell de Mossos d'Esquadra vestits per a l'ocasió vam anar al Fossar de les Moreres, sempre n'havia sentit a parlar, sobretot als companys del Sageta de Foc de Tarragona, però la sorpresa va ser majúscula, enorme. Mai a la meua vida m'hagués imaginat sentir-me tant, però tant, orgullós de la meua gent. Una plaça a rebentar de gent tota engalanada, plena de pancartes dels diferents col·lectius de l'esquerra indepe (Maulets, CAJEI, CUP, Endavant!, SEPC, Alerta Solidària) amb innumerables pintades, i amb moltíssimes paradetes, des d'Internacionalistes (Galiza, Euskal Herria, Occitània,...) fins a Acció Cultural demanant signatures per a la TV3 al País Valencià.

Era una plaça que donava gust de vore, Hernani semblava un dels barris pijos de dalt de la Diagonal comparat amb allò, música de fons, doçainers, bastoners, gent gran, gent jove, mares i pares amb els seus fills i filles menudes amb estelades al coll. Això és un dels fets que més em van cridar l'atenció i més em van agradar, vaig vore un home d'uns seixanta o setanta anys amb una camiseta amb un segador català i a sota la frase "1714, me'n recordo", gent de totes, absolutament totes les edats, amb cares de felicitat, d'orgull de conmemorar la nostra gent, que tan valerossament van lluitar heroicament i van resistir durs mesos d'assetjament borbònic. Tmabé remarcable la presència de Juanra, el cantant de KOP, que estava per allí parlant amb amics i coneguts. És digne d'admirar com una persona que ha estat tancada cinc anys a la presó, continua amb ganes de lluita per la llibertat del nostre país.

A banda de la gent, remarcar el contingut polític de l'acte, amb parlaments de tots els grups de l'EI i un d'internacional. Un membre d'avançada edat de la comissió internacional de Batasuna va venir a la diada, com ja és habitual, va fer un repàs de l'estat d'excepció que es viu al seu país, amb les brutalitats policials, amb les càrregues desmesurades i amb la repressió, la brutal repressió que estan duent a terme l'estat Espanyol i Francès. La veritat és que la gent se l'escoltava amb moltes ganes, sempre aprens d'aquesta gent i va animar força als assistents, amb nombrosos aplaudiments i crits de solidaritat amb la seva causa.

El matí continuava amb uns quants parlaments més de diferents col·lectius del país i un dinar popular a la plaça. Ja a la tarde, començà la manifestació (a les 17) a Plaça Urquinaona i feia una volta per la ciutat fins retornar al Fossar de les Moreres on conclouria l'acte amb un parlament d'un membre de les CUP a Barcelona, donant la oficialitat de presentació d'aquesta plataforma de la Esquerra Indepe, la crema d'una foto del borbó Juan Carlos, i una bandera d'Espanya i de França. En fi, un dia rodó i que va servir per a apujar-nos la moral a més d'un, quan després de tanta COPE, Antena 3, El Mundo i Seleccions espanyoles van tocant els collons dia a dia.

PD: M'agradaria denunciar un ENALTECIMIENTO DE TERRORISMO. El PSOE, ERC, CiU, i ICV vàren ofrenar flors a un lluitador que va lluitar contra Espanya i el seu imperi amb les armes. Ja vorem si el Juez Garzón o la Fiscalía General del Estado obren una investigació i porten a l'Audiència Nacional a Puigcercós, Saura, Montilla o a Mas.

Visca la Terra!

Estat de dret(a)

Ja fa temps que se m'infla la vena del coll quan sento parlar a l'ex-velocista Alfredo Pérez-Rubalcaba. La veritat és que se m'infla de manera considerable. Malgrat tot, espero que amb la tranquilitat que proporciona una tarde ennuvolada d'agost, puga expressar-me amb claredat i sense que algun Guàrdia Civil sense feina i amb un ordinador al davant puga vore indici de delicte en el que vaig a escriure. No em prengueu per agosarat, sé que no tindré la sort de què algun picolo em llegixca, però... de pitjors se n'han vist.

Escric l'article d'avui dedicat a tot l'organigrama repressiu de l'Estat Espanyol. Sincerament, me'n faig mans i mànigues de la situació política a Euskal Herria. Un pacte forçat entre dos partits SUPOSADAMENT DIFERENCIATS, però amb un punt d'unió, com deia el dinosaure ex ministre franquista i president i fundador del PP Fraga Iribarne la Indivisibilidad de España.
Entre Patxi López (el "Patxi" li dona un marcat toc de basc) i Antonio Basagoiti (aquí ja no hi ha toc que valga) van pactar fer fora al burgès PNB del poder. Com podien fer-ho? Ben fàcil, primer que res hem d'il·legalitzar el partit independentista i d'esquerres més votat del país. D'excuses n'hi ha dos-centes mil, que si no condemnen a ETA, que si són el braç polític dels terroristes, que si són membres d'ETA dedicats a la política, que assassins amb dret a decidir... mil i una històries. Totes, això si, bombardejades per TOTS els mitjans de comunicació (TV3 i ETB incloses). I ja se sap, com deia la mà dreta de Hitler, Joseph Goebbels, "una mentira, dita mil cops, es converteix en realitat". A més a més, li hem de sumar un plus, aquest plus és SPAIN IS DIFFERENT. Ni la imperialista Anglaterra es va atrevir mai a il·legalitzar el Sinn Fein a Irlanda, però ja se sap com funcionen les coses aquí. Així tot, ja estava tot fet, amb una duresa política insospitada el PSOE (amb l'ajuda inestimable del PP, que encara els titllava de blans) va anar menjant el cap a la gent, dient que el problema de tot era ETA i que no s'havia d'acabar el conflicte parlant sinó de manera unilateral deixant les armes, una solució, que últimament s'ha demostrat que és del tot impossible, només cal mirar el quarter de Burgos o l'atemptat a Calvià.

Així doncs, amb una situació que no passava des del franquisme, amb partits il·legalitzats, els intel·lectuals de l'estat espanyol miren cap a una altra banda, aquí ningú diu res, ni periodistes, ni gent influent, ni ningú. Tota la caspa de la dreta i els pseudo-progres-reformistes del PSOE ja estan contents, tenen el poder a un lloc on MAI a la vida es podien imaginar que manarien. Ells, en són conscients de què amb tota la escena política al parlament no manarien mai i tindrien un paper secundari (el què es mereixen) en un país on es fan forts a les ciutats (amb elevadíssim percentatge de ciutadans d'origen Espanyol). Però bé, això és quelcom normal, aquí a Catalunya passa el mateix, i parlar d'integració al territori seria un altre article llarguíssim, així que ho deixem per un altre dia... Només m'agradaria remarcar la poquíssima vergonya que tenen aquests dos partits, sobretot el PP. Sent conscients de què on es conserva la tradició basca, amb moltíssims pobles on el PSOE (i ja no diguem el PP) no treu ni un sol regidor, i s'omplen la boca de "libertades y derechos de los ciudadanos vascos y vascas, seamos o no nacionalistas". Com poden parlar de no nacionalistes, si els principals nacionalistes són ells! Però el pitjor nacionalisme possible, el nacionalisme espanyol.

Així doncs, ja que m'estic allargant, com a conclusió m'agradaria remarcar que la única mesura possible per solucionar el conflicte político-armat del país basc, comença per una taula de negociació i cedir per ambdues parts. Començant per l'Estat Espanyol, incomplint SISTEMÀTICAMENT els drets humans, amb dispersió de presos, amb tortures als detinguts, amb la llei anti-terrorista que permet tenir incomunicat al detingut durant 5 dies, sense que la família ni els advocats puguin veure a l'acusat i sobretot, per damunt de tot, tornant a la legalitat a Batasuna.

M'agradararia remarcar dos fets puntuals que permeten entendre la posició de PSOE (GAL) i PP al parlament basc. Fa un any o dos, el PNB (sí sí, el PNB) va proposar una llei per a esclarificar tot allò dels centenars de denúncies de tortura dels detinguts, amb vots a favor de tota la representació parlamentària EXCEPTE PP i PSOE. Ni ells mateixos se n'amaguen d'utilitzar la violència d'Estat en contra dels detinguts, ja no es posen ni la careta. Però com sempre, no passa res. És de remarcar la intervenció d'un membre del PP que va pujar a l'estrat per a fer una rèplica al parlament de Juan José Ibarretxe i va dir: "sólo diré una cosa, VIVA LA GUARDIA CIVIL" i va abandonar l'habitacle.

Per acabar, m'agradaria remarcar les paraules del ja nombrat ex-velocista Alfredo Pérez Rubalcaba comentant què ni amb el final d'ETA, Batasuna tornaria a ser legal. És a dir, a ells ja els va bé que siga il·legal, per què? Doncs perquè sense Batasuna il·legalitzada, tornarien a perdre ja que el diari GARA publicava al acabar les eleccions uns resultats amb els vots a Batasuna (que van usar una papereta diferent i va ser recontada poble per poble, ciutat per ciutat, amb representats de l'esquerra abertzale, i a més, també van utilitzar els resultats obtinguts a les anteriors eleccions com a guia)

Aquest article, podria durar planes i planes, parlant d'innumerables casos de repressió a Euskal Herria, però m'interessa més remarcar la idea de què els dos partits espanyolistes per excel·lència, aquells dos qui controlen els mitjans de comunicació, aquells qui volen implantar el bipartidisme a l'estat espanyol, els partits de la patronal i UGT, tenen una enorme culpa del conflicte basc, ja que no oblidem que en nombrosos comunicats ETA ha dit que si el poble basc té la paraula i li donen el dret a decidir abandonaria la lluita armada, inclús amb un resultat no favorable.

PD: Entro al Gara i diu què la Ertzaintza ha prohibit una manifestació de l'esquerra abertzale, seguint instruccions del jutge Baltasar Garzon, fent cas primerament a PP (que va demanar dijous passat la prohibició de l'acte) i a PSOE que l'ha demanat posteriorment. Concretament "Ha pedido a la Ertzaintza, a la Comisaría General de Información de la Policía española y al Servicio de Información de la Guardia Civil que adopten medidas para que los convocantes, "como responsables de esas convocatorias", "se abstengan de instar dicho acto, advirtiéndoles de la responsabilidad penal en la que pueden incurrir, por dicha convocatoria, así como por los daños y desperfectos que puedan producir en la vía pública"

Democràcia on?

Censura

Les imatges del passat 13 de Maig a València van ser dures, molt dures per a l'opinió pública. Ser capaços de vore una manifestació tan clara de rebuig cap al monarca imposat per la santa constitució espanyola és un cop molt dur per a segons qui. I és que no ho volen vore, no volen adonar-se'n d'allò que és clar, que els catalans no tenim rei.

Gairebé la totalitat de la grada culé va mostrar amb energia i fermesa un rebuig que va molt més enllà del simple rebuig a l'inoperant monarca sino com a mostra de què som un poble que té una necessitat clara i sabuda de parlar, de tenir veu, de tenir dret a decidir.
Això, però, no interessa. A l'estat no li interessa ni el dret a decidir com a poble ni que els mateixos espanyols vegin què n'opinem del seu rei. Va ser un fet molt descarat, moltíssim.
Se sabia de sobres que en un partit on hi jugaven un equip català i un basc, hi hauria un marcat rerefons polític (de la mateixa manera que fan ells amb la "roja"). I així va ser.

Per això, des de RTVE no podien permetre ni suportar que al rei, al seu rei, aquell rei que va ser imposat pel franquisme rebés una mostra tan clara de rebuig. Van connectar en directe a Bilbo quan va començar a sonar l'himne sense lletra i a la mitja part van emetre l'himne amb una clara mostra de manipulació ja què es sentia amb tota claredat, sense xiulades. Una mostra més de com els mitjans de comunicació manipulen les notícies a la seua manera.
Això si, ara han fet fora al cap de torn. A l'ignorant i manipulador que va pensar que la gent no se n'adonaria. Però van cometre una errada. No van pensar que TV3 emetia el partit i que les ràdios també. Allí es va sentir molt clar. I me n'alegro moltíssim, em vaig sentir orgullós de ser del barça. Que al cap i a la fi no és res més que un equip de futbol. Malgrat tot, podem parlar que ser-ho és ben bé un sentiment que molts portem dins, que notem nostre, però que som capaços de diferenciar d'allò que és realment important.

I allò que és realment important és la societat que ens ha tocat viure. Temps de suposada democràcia i llibertat que res tenen a veure amb el què ens volen vendre. Una època de crisi econòmica global però emmarcada més fortament al nostre país, amb gairebé un milió d'aturatats. Amb constants retallades socials. Amb finançaments que no arriben. Amb estatuts impugnats. Amb trens de merda i aeroports depenents. Amb dèficit hídric important. Amb polítics venuts a Madrid. Amb mitjans de comunicació podrits.

L'únic que espero és que la població se n'adone i reforce la seua convicció a l'hora d'entendre que en aquest sistema tan ben montat, l'opinió dels periodistes i intel·lectuals està finançada pels grans grups mediàtics, que a l'hora, tenen una clara tendència política: Cap al centre-esquerra o cap a la dreta més casposa.

Salut

Sarkozy i "El club"

Caos a la "capital". Tothom va de cul. Recepcions reials incloses, visites a museus, dinars de gala i xerradeta al congrès. Qui és l'afortunat? Nicolas Sarkozy. El mateix que provocà la revolta als barris pobres de París tractant de "xusma" (literalment) als joves dels extraradis de la ciutat de la llum. Res sorprenent. Estem parlant d'un home de dretes. Allò que em sorprèn més és l'interès que li ha sortit al mentider de Zapatero en fer-se amiguet del Sarko. No oblidem que l'Estat va entrar per la porta del darrere a la cimera del g-20 per a refundar el capitalisme. Doncs bé, Sarko no en té prou amb ser amiguets sino que ara vol unir França i Espanya (òbviament, per territori Català) amb els trens d'alta velocitat.
Què comporta això? Ben fàcil, línies de Molt Alta Tensió, destrucció de territori i una alta velocitat per als executius que no volen perdre temps anant a fer negocis a París. Jo, sincerament no entenc la falera dels polítics pels trens d'alta velocitat. Aquí amb l'AVE dels collons van fer sortir a la llum les mancances de les Rodalies de Barcelona i els beatos (i no) de la ciutat en peu de guerra perquè no volen que passi pel costat de la Sagrada Família ja que la pot fer ensorrar... Això d'Europa unida ja fa temps que fa olor i la dreta casposa més els liberals del PSOE encara més...
De tota manera, allò que més m'ha cridat l'atenció és que des de les Espanyes mediàtiques no s'han quedat amb la visita del màxim mandatari francès sino amb la seva dona, la cantant Carla Bruni i s'han dedicat a criticar-la o llançar-li lloances depenent del crític de torn. Veient aquestes coses, em pregunto què deuen pensar els pobres estudiants de periodisme que estan a la universitat pensant com desprestigien dia sí dia també la seua professió...

Parlant de periodistes desprestigiadors, no em quedaré tranquil si no parlo una mica de l'exitós programa de TV3 "El club". Fa uns quants dies vaig veure un graciós debat en què un membre d'ERC comentava l'esmena que havien presentat al congrès estatal demanant que es fessin públics els comptes de la corona espanyola i allò que em va cridar més l'atenció és la presència d'un tertulià que comparava al "democràticament" elegit Carod Rovira amb el monarca espanyol. Tothom sap que Carod no és sant de la meva devoció, però comparar-lo amb el borbó imposat per Franco, em va fer sentir bastant violent. No recordo el nom del graciós tertulià però va deixar anar magnífiques frases com què "la sang blava s'ha de barrejar amb sang blava" o que "no li feia cap gràcia que el príncep (espanyol) estigués casat amb una periodista". Ara, la millor va ser quan va afirmar què ell creu que la Monarquia "té una mística i els què som monàrquics volem que es conservi aquesta bonica tradició i que ens representin arreu del món" llavors no vaig poder-ho aguantar més i vaig haver de canviar de canal...
Fa tamps em va comentar un company que a les classes de periodisme es referien a "El Club" com a la manera com NO s'ha de fer un programa... vaig entenent el perquè.
Fa temps, vaig veure un llibre que parlava de l'espanyolització de TV3, vaig pensar, com són d'exagerats alguns catalans, des de què hi ha el tripartit me n'estic adonant que cada vegada això va en augment, sobretot als telenotícies on el terme "Espanya" o "Catalunya és la comunitat autònoma" es repeteixen cada vegada més...
Per cert, ja per acabar, el convidat d'avui al club era:
Manolo Escobar.

Salut

Feia temps que em voltava pel cap això de fer-me realment un bloc. De fet, un parell de vegades he intentat fer-me'n un a Vilaweb, una web que m'agrada bastant, que parla obertament de països catalans i ens dona una informació prou independent, però la idea de pagar per escriure no acaba de ser del meu gust. Per aquest motiu m'he acabat decidint pel blogspot, perquè ja que suposo que no em llegirà molta gent, doncs no paga la pena pagar per escriure.

Dit això, només em queda posar-me a escriure. Donant-hi voltes, he acabat pensant que escriuré de tot allò que em vinga de gust, començant per política, que és a què li dedicaré més lletres, fins a la música passant pel barça o per llocs interessants per anar de viatge.

Per començar, el meu primer article parlarà sobre Palestina. Fa dies i dies que vaig intentant atenuar la ràbia i l'odi envers aquests assassins sense escrúpols i ara, des de la tranquil·litat de la nit em disposo a fer-ho.

Realment és un conflicte que supera la realitat. Em sembla surrealista que un poble perseguit i aniquilat com el jueu siga capaç de fer el que estan duent a terme amb el poble palestí. Posaré un exemple que a mi em va deixar perplex, estant una llarga estona pensant sobre com eren capaços de fer això.

Es veu que un mestre d'escola estava amb els nens a la classe mentre els avions d'última generació israelians estaven bombardejant una ESCOLA. I resulta que mentres la bombardejaven, una mare estava corrent amb els seus dos fills, un a cada mà, per a refugiar-se, amb la mala sort de què una bomba va caure al costat d'on estaven i la metralla va matar als dos fills i va tallar la mà a la mare. Així de simple.
Durant els bombardejos han mort MILERS de palestins, de fet, vaig sentir una estadística que deia que per cada jueu mort, hi havia gairebé un miler de morts palestins.

A més a més, s'han saltat lleis dels drets humans utilitzant el fosfor blanc, una arma que és perillosíssima ja que produeix cremades d'un grau altíssim i la mateixa ONU les va prohibir.
Amb tot això, els mitjans de comunicació catalans i els de l'estat espanyol ens segueixen venent que és un conflicte entre dos bàndols, quan realment és una ocupació.

El que fa Israel amb Palestina supera la ficció. Són capaços d'atemptar directament a la població, ja siga a blocs residencials com a escoles i hospitals, a més, bloquegen la frontera de Gaza per impedir que els refugiats puguin marxar o bé l'entrada d'aliments i medicines per als hospitals.

Mentrestant, la opinió internacional no es mulla. A Barcelona surt el Saura i a Madrid la cúpula del PSOE que ha de compaginar reunions amb el Vaticà amb manifestacions en favor de Palestina. Paper mullat.
Després els embaixadors d'Israel fan rodes de premsa estirant les orelles als partits polítics, òbviament, amb tots els mitjans de comunicació presents, i la normalitat torna a regnar. Ells seguirant matant.

Cas apart mereixen actituds com les d'Esperanza Aguirre o Aznar. Donant suport públicament a la causa israeliana. Res de nou. No condemnen el franquisme, condemnaran una ofensiva assassina en contra del món islàmic? No oblidem el "triangle de les Açores" (Bush, Blair i Aznar)

En fi, seguiré parlant-ne. El conflicte si tot segueix igual, que en té tota la pinta, el veuran els nostres fills. Això si, milers i milers de palestins deixaran la vida en els durs anys que els esperen...