Entro al pamflet esportiu MARCA i llegeixo que han intentat agredir a Joan Laporta, membre de Solidaritat Catalana per la Independència quan intentava presentar a la capital del País Valencià la formació del seu partit.
El més paradigmàtic no és que la gent no censura l'atac sinó que, al contrari, l'aplaudeix i el recolza profundament amb comentaris de tota mena.
És, si més no curiosa la cultura democràtica dels espanyols. Ells, que s'omplen la boca amb això de la democràcia i del respecte per la resta, ells que n'estan tant orgullosos de la seua democràcia. Democràcia peculiar, tot siga dit.
Una democràcia on la Generalitat de Catalunya, amb el recolzament de les urnes (no amb el meu, tot siga dit) aprova un Estatut(et) i per un tribunal PROFUNDAMENT polititzat (on queda allò de la separació de poders?) i amb alguns dels magistrats amb el mandat caducat n'anulen els articles que no els agraden. Un tribunal ha CENSURAT les lleis que han aprovat per majoria les Corts catalanes!! I d'això en diuen democràcia.
Una democràcia on es tortura. Sobretot a Euskal Herria però també a l'estat espanyol o a Catalunya hi ha denúncies d'abusos per part de les forces de seguretat de l'estat, de l'Ertzaintza o dels Mossos d'Esquadra. Una tortura en la qual hi trobem l'ús de la "bossa" (provocant l'asfíxia del torturat fins a límits perillosíssims), cops per tot el cos però sobretot en aquelles parts on no deixa marca, intents de violacions (tant a homes com a dones) amb estris diversos com graneres o pals de fusta, maltractament psicològic, amenaces a familiars i un llarg etcètera...
Una democràcia en la que l'advocada de l'estat (per cert, nova consellera de justícia de la Generalitat, Pilar Fernández Bozal) anuncia mesures legals contra la consulta popular sobre la independència de Catalunya i demana que no es pugui celebrar.
Una democràcia on les nacions no tenen dret a decidir, és a dir, a preguntar al poble Català, Basc o Gallec què volen fer amb el seu futur i acceptar el resultat. Si som majoria perfecte, si no ho som, continuem patint l'espoli com des de fa 300 anys.
Podria estar ennumerant infinites mostres de com de contradictori pot ser el terme democràcia i Estat Espanyol però avui, el que m'ha indignat ha sigut l'intent d'agressió per part de l'extrema dreta valenciana a tot un parlamentari de la Generalitat de Catalunya.
Vos imagineu que vingués el xicotiu xicotiu xicotiu (parafrasejant al gran Xavi Castillo de Pot de plom) Alfonso Rus a Tortosa i els Maulets anéssin i l'intentéssin agredir físicament???
Seria tot un xou mediàtic. Hi hauria una criminalització de l'Esquerra Independentista inimaginable i hi hauria, segurament, detinguts (amb les carícies de rigor en l'interrogatori).
A les GAV els no passarà això. A València, terra de la Ciutat de les Arts, de la fòrmula 1 & America's Cup, terra de CHErmanor, terra de la paella i capital de "Lo Regne" no té perquè passar res. Els GAV no molesten, al contrari, són dels nostres. Dels bons. Dels valencianistes que diuen que "no mos fareu catalans", que mosatros tenim una llengua diferent, que seguim l'ortografia del Puig i que llegeix Las Provincias.
Vos imagineu que un líder de l'esquerra Abertzale amenacés en un escrit públic a un dirigent del partit popular en una visita al País Basc? Això ha passat amb el líder de l'extremadreta espanyola-valenciana Coalició Valenciana Juan García Santandreu. Ahir en un escrit anunciava a Laporta quines podien ser les conseüències de la seua visita i avui membres del seu partit l'han intentat agredir. Amb ell inclòs a la concentració. Creieu que passarà alguna cosa? Carpetada i assumpte conclòs.
Sempre havia cregut en els Països Catalans, però llegint i parlant amb Valencians també entenc i comparteixo pensament amb als que diuen que la sobirania hauria de ser per als Valencians i ells decidir què fer amb ella (en un suposat cas). Completament d'acord. No som ningú per anar a conquerir territoris i tenir a gent a disgust, per això ja estan els Espanyols.
El problema està en què és València i voltants. L'odi a tot allò Català és fortíssim i ven molt. La immigració espanyola no ha fet ni mica per aprendre les costums, tradicions o llengua autòctones, ans al contrari, ha acabat per soterrar l'autòcton en favor del nouvingut.
No seré jo qui descobrisca que les arrels del País Valencià no estan cremades però l'arbre sí, i no té pinta de rebrotar...
Valencians i Catalans, dos pobles amb lligams culturals fortíssims han/hem de buscar punts en comú i no parlar de Països Catalans amb l'escassíssim suport nacionalista del País Valencià. Catalunya i el País Valencià porten camins completament diferents.
Aquí a Catalunya, per sort, cada dia n'hi ha més d'Independentistes i entre tots hem d'intentar seguir convencent a la gent que és l'única manera d'avançar en mantenir cultura i autogovern. El País Valencià intentar conservar la llengua i la cultura ja és una tasca prou complicada com per a parlar-los d'independència o altres projectes majors.
És més, si mai aconseguim independitzar-nos, ells mateixos voran què els convè més.
Jo, com a Valenciano-Català (50% del genoma de cada banda de riu) ho tinc claríssim ja que com diu Ferran Torrent, quan a València parles de Països Catalans li estàs donant armes a la dreta.
Per si no us ha quedat clar, allò que vull denunciar en este apunt és que és vergonyós que esta gent que s'alegra de l'atac és gent que creu estar informada i el seu pensament no arriba a superar mai els límits del què li arriba d'Antena 3, La Sexta, Telecinco o La Uno. O si m'apures,si li interessa una mica la política, als articles d'opinió d'el País (creient-se que és d'esquerres) o el Mundo. Gent que mai ha sigut canpaç de veure la política des del punt de vista que no siga espanyolocèntric (parafrasejant a l'enorme Víctor Alexandre) i clar, llavors creient-se el més demòcrata dels demòcrates (Fraga Iribarne, per suposat), se n'alegren de que intenten foter-li d'hòsties a un polític pel simple fet de ser independentista però censuren amb tota LA CONVICCIÓ DEMOCRÀTICA (paraules que, no ens enganyem, no saben què signifiquen però que quan les llegeixen pensen "Què bé que escriu este tio") que a Lizartza insulten a Regina Otaola, alcaldessa (por derecho de conquista) elegida amb 27 vots en un poble de 600 habitants.
Bé, sóc conscient que començar parlant d'agressions feixistes a parlamentaris catalans, continuar criticant la curiosa democràcia espanyola i acabar parlant de la situació al País Valencià sense viure-hi i mirant-ho o, millor dit, parlant i llegint-ho des de fora no és, que diguem, el més indicat. No m'ho tingueu en compte, feia molt que no escrivia i estic desentrenat. Prometo estar més a sobre del blog.
No hay comentarios:
Publicar un comentario