El Perdó

Acabo de vore el documental "El perdó" del 30 minuts (http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1835/El-perdo) i sincerament m'ha decepcionat per complet. Sempre que puc, acostumo a mirar els documentals de TV3 (sense ficció, 30 minuts, Cronos,...) perquè considero que acostumen a ser de qualitat, però el d'avui, sota el meu punt de vista, no hi ha per on agafar-lo.
La idea és bona, veient com el procès de pau està fent passos a Euskal Herria (malgrat les traves de PPSOE), mostrar a la població com hi ha presos penedits d'ETA i com hi ha víctimes que volen parlar amb els botxins dels seus familiars estimats. D'acord.
Ara bé, això que he vist jo no és un documental verídic on mostra la violència per les dues parts i el sofriment dels dos bàndols sinó un documental on es mostra que només hi ha hagut uns violents i que només han patit uns, com si d'un documental d'El Mundo o de Libertad Digital es tractés.
El testimoni d'Iñaki Rekarte mostra a la perfecció el tipus d'ex-membre d'ETA que vol la premsa espanyola. Parlant de "yo ya me he separado de esta mierda" i despreciant als seus antics companys en tot moment. La seua posició la puc arribar a entendre, és un home que fa vint anys tenia unes conviccions i avui en dia en té unes altres, completament diferents. Ha passat 20 anys de la seua vida tancat a la presó i no em puc ni imaginar què se sent, ara bé, ell sap perfectament que és una part irrisòria del col·lectiu de Presos qui ha renegat públicament i també considero que per alguna cosa serà.
Els testimonis del documental obvien en tot moment que a EH hi ha un conflicte. Hi ha una part que ha matat i hi ha una altra, la de l'Estat, que ha reprimit brutalment a la població, il·legalitzat partits polítics, TORTURAT, tancat a la presó innocents (com després s'ha demostrat en moltes revisions de condemna) i també HA MATAT. Recordem el GAL o el can recent de Jon Anza (ignorat per complet a la premsa). La violència ha estat ben present i CONTINUA estant-hi en un bàndol i això sembla que no interessa recordar-ho.
Ara bé, el què més m'ha molestat del vídeo és quan Iñaki García Arrizabalaga (de qui admiro poder haver-se assegut amb algú que ha format part del bàndol que ha assassinat al teu pare) afirmava que li feia por a veure qui escriuria la història en un futur. No fotem!
Aquí hi ha un ESTAT que ha tancat a la presó a joves per cremar un contenidor, que no dóna la paraula al poble basc en el dret a decidir i un Estat que ha il·legalitzat (i continua fent-ho) a un partit polític (precisament, el que ha fet més perquè acabe la violència per part d'ETA). Encara així voldran quedar ells com a màrtirs? És que a cas ells no han matat i no han estat condemnats per exemple pel tribunal d'Estrasburg per tortures o negació de la llibertat d'expressió?
Es tracta d'un conflicte i TOTHOM ha fet coses malament. Només faltaria que ara ells quedessin com els bons amb la brutal repressió que han dut a terme des de fa gairebé un segle. Em fa la sensació que ell mateix veu com la societat basca camina dia rere dia cap a ésser un estat sobirà i observa com la intenció de vot de l'esquerra Abertzale és gairebé la mateixa que la del PNB i d'aquí aquestes declaracions.
Aquí, l'únic líder polític que està a la presó és el de l'Esquerra Abertzale i aquest no ha matat a ningú, a diferència de l'amic de Pujol, José Barrionuevo -membre del GAL- o d'Enrique Rodríguez Galindo que, curiosament, són al carrer havent complert una part irrisòria de la condemna per assassinar innocents.
Per això m'ha dolgut que una televisió que m'aprecio faci documentals d'aquest estil, perquè per fer aquesta classe de periodisme ja hi ha moltíssimes altres cadenes.
Ja per aca bar, continuant amb la preocupació d'Arrizabalaga m'agradaria afegir que la història, com ell bé sap, l'escriuen els vencedors i els Espanyols ja n'han escrit molta -massa, diria jo- i ja va arribant el moment d'escriure-la nosaltres.

Violència

Hi ha coses que em superen. Ho reconec, no puc amb ells. Repassant la premsa d'extrema dreta espanyola i la catalana te n'adones que la cosa no és que estiga fatal, és que està pitjor.
Estem vivint en un sistema podrit on la guerra de classes està més present que mai i on els estudiants o la gent normal està sent saquejada de la manera més burda i dolenta que ens poguem imaginar. El més fotut és que la classe dominant ha aconseguit (via mitjans de comunicació) convèncer a la població de què està bé i què està malament i, el què és pitjor, han sigut capaços de fer creure a la majoria de la població que tirar dos ous/pedres és violència i que desnonar a una família que NO TÉ RECURSOS per pagar la hipoteca i fer-li seguir pagant-la no ho és.

Estem vivint uns temps on veiem com se'ns retallen drets elementals guanyats al carrer com ara indemnitzacions per acomiadament, horari laboral, seguretat laboral o seguretat social. Estem patint uns nivells d'atur dels més grans d'Europa, estem observant com un de cada dos joves (!!!) és a l'atur i la gent es sorprèn que en una manifestació estudiantil es tiren pedrades a la Borsa de Barcelona o al Banco Popular.
Què se suposa que s'ha de fer? Batukades o anar disfressats de pallasso? Perquè de veres que no ho entenc.

Tenim, o almenys jo tinc, ben present el precedent del procès d'aprovació de l'EEES on ens vam fer un fart d'Okupar rectorats, facultats, fer assemblees i manifestacions i m'agradaria que algú em digués QUÈ VAM ACONSEGUIR?
Veient-ho en perspectiva, tot allò que demanàvem i voliem que no s'apliqués, l'únic que vam aconseguir fou retardar-ne l'aplicació. Han llevat les segones convocatòries, han encarit brutalment el preu del crèdit, les aules han seguit tant massificades com sempre, s'ha rebaixat el grau de titulació i avui en dia et veus obligat a fer un Màster per poder tenir la sensació de que pots tenir la oportunitat de trobar un treball (de merda, això sí).
Algú em pot dir com foren les protestes? Ja us ho diré jo: P A C Í F I Q U E S.
Els mossos se'n van cansar de fotre hòsties a les estudiants i l'únic que vam aconseguir guanyar va ser l'opinió pública de la gent amb dos dits de front i inclús la dels mitjans controlats per l'"esquerra" immobilista (amb l'extrema dreta ja no hi contàvem), però ni així se'ns va escoltar i ni tan sols vam aconseguir que seiéssin en una taula els representats estudiantils i els dirigents polítics, trencant així, una vegada més, allò de les victòries morals que tant de moda han posat els hippies, defensors de Gandhi i fauna de l'estil.

Amb això no estic dient que amb violència aconseguirem tots els objectius proposats,res més lluny de la realitat, estem veient que els mètodes històrics de violència del sXX no són o han estat efectius avui en dia, ara bé, també hem de tenir clar que qui té privilegis no els soltarà perquè sí.

Jo ahir era a la manifestació en contra de les retallades en educació i quan vaig sentir-me més reconfortat d'haver-hi assistit era observant com el jovent cridàvem al vell mig del Passeig de Gràcia (l'aparador de l'opulència de Barcelona) que ells els Mercats) eren els culpables de les retallades i, perquè no dir-ho, vaig riure força quan alguns llençaven ous amb pintura a la façana de la Borsa de Barcelona. En contrapartida, no vaig tenir la mateixa sensació quan, uns metres enllà, veia a quatre xiquetes movent l'esquelet amb gràcia tot cantant "Dinero por aquí, dinero por allá, dinero pa' los bancos que pena me da".

Sé que tirant boles de pintura no aconseguirem cap objectiu, però tampoc l'aconseguirem fent coreografies amb èxits de l'estiu dels anys 90. El que sí que tinc clar és que els violents no som nosaltres per tirar dos ous o trencar dues portes, sinó que són ells: antiavalots, banquers, polítics i periodistes, guiant-nos cap a un futur de merda del que no tenim cap més remei que organitzar-nos, fer política i també sortir al carrer per protestar i, ja que hi som, fem-ho bé i toquem-los una mica els collons.