Violència

Hi ha coses que em superen. Ho reconec, no puc amb ells. Repassant la premsa d'extrema dreta espanyola i la catalana te n'adones que la cosa no és que estiga fatal, és que està pitjor.
Estem vivint en un sistema podrit on la guerra de classes està més present que mai i on els estudiants o la gent normal està sent saquejada de la manera més burda i dolenta que ens poguem imaginar. El més fotut és que la classe dominant ha aconseguit (via mitjans de comunicació) convèncer a la població de què està bé i què està malament i, el què és pitjor, han sigut capaços de fer creure a la majoria de la població que tirar dos ous/pedres és violència i que desnonar a una família que NO TÉ RECURSOS per pagar la hipoteca i fer-li seguir pagant-la no ho és.

Estem vivint uns temps on veiem com se'ns retallen drets elementals guanyats al carrer com ara indemnitzacions per acomiadament, horari laboral, seguretat laboral o seguretat social. Estem patint uns nivells d'atur dels més grans d'Europa, estem observant com un de cada dos joves (!!!) és a l'atur i la gent es sorprèn que en una manifestació estudiantil es tiren pedrades a la Borsa de Barcelona o al Banco Popular.
Què se suposa que s'ha de fer? Batukades o anar disfressats de pallasso? Perquè de veres que no ho entenc.

Tenim, o almenys jo tinc, ben present el precedent del procès d'aprovació de l'EEES on ens vam fer un fart d'Okupar rectorats, facultats, fer assemblees i manifestacions i m'agradaria que algú em digués QUÈ VAM ACONSEGUIR?
Veient-ho en perspectiva, tot allò que demanàvem i voliem que no s'apliqués, l'únic que vam aconseguir fou retardar-ne l'aplicació. Han llevat les segones convocatòries, han encarit brutalment el preu del crèdit, les aules han seguit tant massificades com sempre, s'ha rebaixat el grau de titulació i avui en dia et veus obligat a fer un Màster per poder tenir la sensació de que pots tenir la oportunitat de trobar un treball (de merda, això sí).
Algú em pot dir com foren les protestes? Ja us ho diré jo: P A C Í F I Q U E S.
Els mossos se'n van cansar de fotre hòsties a les estudiants i l'únic que vam aconseguir guanyar va ser l'opinió pública de la gent amb dos dits de front i inclús la dels mitjans controlats per l'"esquerra" immobilista (amb l'extrema dreta ja no hi contàvem), però ni així se'ns va escoltar i ni tan sols vam aconseguir que seiéssin en una taula els representats estudiantils i els dirigents polítics, trencant així, una vegada més, allò de les victòries morals que tant de moda han posat els hippies, defensors de Gandhi i fauna de l'estil.

Amb això no estic dient que amb violència aconseguirem tots els objectius proposats,res més lluny de la realitat, estem veient que els mètodes històrics de violència del sXX no són o han estat efectius avui en dia, ara bé, també hem de tenir clar que qui té privilegis no els soltarà perquè sí.

Jo ahir era a la manifestació en contra de les retallades en educació i quan vaig sentir-me més reconfortat d'haver-hi assistit era observant com el jovent cridàvem al vell mig del Passeig de Gràcia (l'aparador de l'opulència de Barcelona) que ells els Mercats) eren els culpables de les retallades i, perquè no dir-ho, vaig riure força quan alguns llençaven ous amb pintura a la façana de la Borsa de Barcelona. En contrapartida, no vaig tenir la mateixa sensació quan, uns metres enllà, veia a quatre xiquetes movent l'esquelet amb gràcia tot cantant "Dinero por aquí, dinero por allá, dinero pa' los bancos que pena me da".

Sé que tirant boles de pintura no aconseguirem cap objectiu, però tampoc l'aconseguirem fent coreografies amb èxits de l'estiu dels anys 90. El que sí que tinc clar és que els violents no som nosaltres per tirar dos ous o trencar dues portes, sinó que són ells: antiavalots, banquers, polítics i periodistes, guiant-nos cap a un futur de merda del que no tenim cap més remei que organitzar-nos, fer política i també sortir al carrer per protestar i, ja que hi som, fem-ho bé i toquem-los una mica els collons.