El Perdó

Acabo de vore el documental "El perdó" del 30 minuts (http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1835/El-perdo) i sincerament m'ha decepcionat per complet. Sempre que puc, acostumo a mirar els documentals de TV3 (sense ficció, 30 minuts, Cronos,...) perquè considero que acostumen a ser de qualitat, però el d'avui, sota el meu punt de vista, no hi ha per on agafar-lo.
La idea és bona, veient com el procès de pau està fent passos a Euskal Herria (malgrat les traves de PPSOE), mostrar a la població com hi ha presos penedits d'ETA i com hi ha víctimes que volen parlar amb els botxins dels seus familiars estimats. D'acord.
Ara bé, això que he vist jo no és un documental verídic on mostra la violència per les dues parts i el sofriment dels dos bàndols sinó un documental on es mostra que només hi ha hagut uns violents i que només han patit uns, com si d'un documental d'El Mundo o de Libertad Digital es tractés.
El testimoni d'Iñaki Rekarte mostra a la perfecció el tipus d'ex-membre d'ETA que vol la premsa espanyola. Parlant de "yo ya me he separado de esta mierda" i despreciant als seus antics companys en tot moment. La seua posició la puc arribar a entendre, és un home que fa vint anys tenia unes conviccions i avui en dia en té unes altres, completament diferents. Ha passat 20 anys de la seua vida tancat a la presó i no em puc ni imaginar què se sent, ara bé, ell sap perfectament que és una part irrisòria del col·lectiu de Presos qui ha renegat públicament i també considero que per alguna cosa serà.
Els testimonis del documental obvien en tot moment que a EH hi ha un conflicte. Hi ha una part que ha matat i hi ha una altra, la de l'Estat, que ha reprimit brutalment a la població, il·legalitzat partits polítics, TORTURAT, tancat a la presó innocents (com després s'ha demostrat en moltes revisions de condemna) i també HA MATAT. Recordem el GAL o el can recent de Jon Anza (ignorat per complet a la premsa). La violència ha estat ben present i CONTINUA estant-hi en un bàndol i això sembla que no interessa recordar-ho.
Ara bé, el què més m'ha molestat del vídeo és quan Iñaki García Arrizabalaga (de qui admiro poder haver-se assegut amb algú que ha format part del bàndol que ha assassinat al teu pare) afirmava que li feia por a veure qui escriuria la història en un futur. No fotem!
Aquí hi ha un ESTAT que ha tancat a la presó a joves per cremar un contenidor, que no dóna la paraula al poble basc en el dret a decidir i un Estat que ha il·legalitzat (i continua fent-ho) a un partit polític (precisament, el que ha fet més perquè acabe la violència per part d'ETA). Encara així voldran quedar ells com a màrtirs? És que a cas ells no han matat i no han estat condemnats per exemple pel tribunal d'Estrasburg per tortures o negació de la llibertat d'expressió?
Es tracta d'un conflicte i TOTHOM ha fet coses malament. Només faltaria que ara ells quedessin com els bons amb la brutal repressió que han dut a terme des de fa gairebé un segle. Em fa la sensació que ell mateix veu com la societat basca camina dia rere dia cap a ésser un estat sobirà i observa com la intenció de vot de l'esquerra Abertzale és gairebé la mateixa que la del PNB i d'aquí aquestes declaracions.
Aquí, l'únic líder polític que està a la presó és el de l'Esquerra Abertzale i aquest no ha matat a ningú, a diferència de l'amic de Pujol, José Barrionuevo -membre del GAL- o d'Enrique Rodríguez Galindo que, curiosament, són al carrer havent complert una part irrisòria de la condemna per assassinar innocents.
Per això m'ha dolgut que una televisió que m'aprecio faci documentals d'aquest estil, perquè per fer aquesta classe de periodisme ja hi ha moltíssimes altres cadenes.
Ja per aca bar, continuant amb la preocupació d'Arrizabalaga m'agradaria afegir que la història, com ell bé sap, l'escriuen els vencedors i els Espanyols ja n'han escrit molta -massa, diria jo- i ja va arribant el moment d'escriure-la nosaltres.